Ulls de coco

Asseu-te a la vora d’un mur,

Adona’t, que es fret i rigit,

que les paraules d’un mut

s’encomanen pel to víric.

Aquell que no parla amb els ulls,

es torna el verí més mortal,

parlar amb la boca, superficial,

aquesta fosca, els altres son llum.

Observo els teus ulls marrons,

que no serien res sense el blanc

que els envolta, sense parlar amb el cor.

Paraules buides sense contrast.

Ho intento i el teu anim no toco,

blanc a l’interior amb marró que l’envolta,

tendre per dins, dur per fora,

els teus ulls el contrari d’un coco.

Els colors invertits,

la naturalesa es la mateixa.

Deixa’t estimar sense por per dins,

no raja mal de la meva aixeta.